Benvinguts a 300 dites que faran història.

En aquest espai, des del 13 de gener al 9 de novembre de 2014, dia que som convocats a les urnes per decidir cap a on volem anar i què volem ser, podrem resseguir el procés nacional d’autodeterminació a través de les dites del refranyer català.
Enquesta dels refranys més usuals de la llengua catalana

dilluns, 4 d’agost del 2014

205 - Arbre a terra, tothom li fa guerra

Quan veiem el poderós caigut, tothom té temptacions de rematar-lo. L’arbre caigut és la imatge d’aquella persona caiguda del pedestal, defenestrada, suïcidada del seu àmbit.

Justament el que ha fet Jordi Pujol per defensar la família. Vull creure que amb la seva declaració està cobrint pecats d’altri, com a bon cap de família. La família, ai!

De l’arbre caigut, tothom en fa llenya o a barca vella tothom hi fa estella. Sense oblidar que els arbres són com els humans: dels uns en fan carbó, dels altres sants.

El que sí que sabem és que ha posat la integritat dels Pujol per davant del procés. Com gairebé sempre. Anys, danys i desenganys tornen els homes estranys. Però tingueu en compte que les aparences enganyen.