I no ens ha de sobtar, atès que vivim en una societat on el que val és l’aparença, on la possessió és més valorada que la persona. Ens valoren pel que tenim i no pas pel que som. Són altres coses que haurem d’anar canviant, perquè això ens porta a ser una societat feble i malalta.
Aparença i consum. I a què ens porta tot plegat? I com que la veritat molt sovint dol, hem fet de l’eufemisme art i ja no diem les coses pel seu nom (massa dur), sinó que anem inventant nous noms per a les coses per fer-les més passadores. Però la realitat segueix sent allà fora, encara que ens entestem a mirar cap una altra banda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada