Al costat de l’economia domèstica, vull destacar també l’economia discursiva. I saber callar quan toca.
També és cert que ens ho facilita un interlocutor espavilat i despert. Però de vegades més val dir quatre paraules ben dites que moltes d’altres de més fosques.
Per això diuen que un és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules. Perquè paraula i pedra solta no tenen volta. I paraula donada, paraula sagrada. Perquè l'home per la paraula i el bou per la banya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada