Benvinguts a 300 dites que faran història.

En aquest espai, des del 13 de gener al 9 de novembre de 2014, dia que som convocats a les urnes per decidir cap a on volem anar i què volem ser, podrem resseguir el procés nacional d’autodeterminació a través de les dites del refranyer català.

dimecres, 20 d’agost de 2014

221 - Bandera vella, honra de capità

Parlàvem de la justificació que feien les persones menudes de la seva talla reduïda amb la dita Al pot petit hi ha la bona confitura i ara ens trobem una altra dita, de les persones velles, per justificar la bonesa de l’edat, més enllà de parlar de l’experiència acumulada.

Diu Josep Anton Trepat a Refranys de vora mar (1995, Ed. Norai): «La bandera que s'hissava en un veler el primer dia que aquest sortia, llest per navegar, de la drassana, i formava part de la nau fins el darrer dia. Conservar-la, després de tràngols i batalles, era motiu d'orgull pel capità i la tripulació, i de lluïment merescut davant d'altres naus».

Aquesta dita ens remet al col·leccionisme, a l’arqueologia, al folklore i als costums. Dóna sentit a una societat que honora les coses de sempre i en fa bandera.


Publica un comentari a l'entrada