Benvinguts a 300 dites que faran història.

En aquest espai, des del 13 de gener al 9 de novembre de 2014, dia que som convocats a les urnes per decidir cap a on volem anar i què volem ser, podrem resseguir el procés nacional d’autodeterminació a través de les dites del refranyer català.

dilluns, 25 d’agost de 2014

226 - El meu got és petit, però bec en el meu got

Altres coses no haurà fet aquesta crisi, però ens ha retornat a una certa normalitat en la despesa i la reutilització de béns que abans ni reciclàvem ni amortitzàvem. L’obsolescència programada ha estat un invent mesquí que ens ha portat a estirar més el braç que la màniga i ha endeutar-nos fins les orelles per una casa, un cotxe, unes vacances o per tot plegat.

Tornem a les essències, a valorar allò que tenim i que no devem a ningú. Em recorda la pel·lícula d’Indiana Jones a la recerca del Sant Grial, en un habitacle ple a vessar de copes sumptuoses, riques, amb pedres precioses… i mig amagat, entre elles, un got tallat a la fusta, senzill i pràctic per a beure, és clar.

Hem de reflexionar i pensar si aquest creixement sostingut i accelerat és bo. Ja sabem que només és bo per a algunes empreses, però no pas per al planeta ni per a nosaltres.


Publica un comentari a l'entrada