Tornem a les essències, a valorar allò que tenim i que no devem a ningú. Em recorda la pel·lícula d’Indiana Jones a la recerca del Sant Grial, en un habitacle ple a vessar de copes sumptuoses, riques, amb pedres precioses… i mig amagat, entre elles, un got tallat a la fusta, senzill i pràctic per a beure, és clar.
Hem de reflexionar i pensar si aquest creixement sostingut i accelerat és bo. Ja sabem que només és bo per a algunes empreses, però no pas per al planeta ni per a nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada