Sí que diem que paraula donada, paraula sagrada, però també hem sentit a dir que les paraules se les enduu el vent. I és ben cert. La paraula dita no sempre és recordada o és susceptible de ser manipulada, tergiversada o modificada a pler.
Aquesta dita em recorda sempre el joc dels disbarats (per aquí m’han dit… i per allà m’han contestat…) o el del telèfon, on, com més vegades reproduïm una paraula o una frase, amb les modificacions que, involuntàriament, hi va introduint cada participant, el text inicial acaba transformat en un altre missatge que no té res a veure amb el primer.
I això que en el joc provoca hilaritat, en altres contextos pot provocar greus inconvenients o problemes. M’havies dit… M’havies promès… Mentin papers i callin barbes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada