La podem lligar amb el proverbi que vèiem fa uns dies: Cada poble el seu estil. Tenim una manera de fer les coses. Tenim una llengua i una cultura pròpies que defensem i apliquem i només demanem respecte per la nostra singularitat.
Aquest menyspreu per la diversitat, aquest centralisme exacerbat, aquesta incomprensió secular cap allò que no traspua mesetarisme i espanyolitat ha acabat per decidir-nos de dir-los adéu i de cercar un bon veïnatge on no hi ha pogut haver bona convivència i comprensió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada