I l’estil que està marcant el poble català, sortint al carrer els cops que faci falta any rere any, amb aquest seny, aquesta serenor i de manera pacífica i organitzada marcant un abans i un després.
Jo fa temps que dic que ens caldrà sortir encara moltes vegades més al carrer per reclamar els nostres drets. I que no hi hem de renunciar i que hem d’insistir i persistir.
La senyera del balcó, descolorida, va donar pas a l’estelada, ara ja també esfilagarsada i descolorida. Espero algun dia poder-la llevar i fer-la lluir només en diades assenyalades. Però només hi arribarem si ens ho creiem i si no fem cap pas enrere. Vull un futur per als meus fills.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada