Es refereix a les semblances entre fills i pares, referit a la coincidència de virtuts o defectes, principalment. Com també ho fa amb altres dites sinònimes o amb equivalències parcials, com ara, El fill de la gata, rates mata; El pare joglar i el fill timbaler; Els testos s’assemblen a les olles (del mig o de les vores) o Tal pare, tal fill.
El simbolisme que enclou aquesta dita és que d’una bona base es poden alçar bons castells, sòlids i consistents.
Els pagesos saben que un bon arbre, sa i ben cuidat, donarà fruits saborosos i en abundància. Per tant, metafòricament, ens recomana d’establir les bases sòlides en la formació de les persones a partir de l’educació i els bons costums.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada