No he fet balanç de quantes dites optimistes he inclòs en el recull de 300 dites que faran història. Però em venia de gust, ara que arribem al final del camí, d’obrir una petita escletxa a l’esperança i de pensar que podem tirar endavant i que tot està bé.
Diuen que després d’una tempesta ve una bonança i que, fins i tot, no hi ha mal que per bé no vingui. Crec en els cicles que marquen tendències, però dels quals ens podem apartar o els podem capgirar. No crec en la predestinació. I m’agrada mirar el món amb optimisme. Després d'un dia, un altre en ve. I tal dia farà un any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada