És una reedició d’aquella altra dita tan coneguda que diu que Roma no paga els traïdors, esdevinguda quan van ajusticiar els lusitans que van permetre la mort de Viriat a traïció, allà pel segle II aC.
Moltes vegades, per guanyar-se el favor dels poderosos, hi ha persones disposades a fer el que sigui. I el refranyer ens ensenya que aquestes traïcions són gairebé sempre aprofitades, però la persona que les facilita no rep la recompensa que pensava obtenir pels seus serveis.
Hi ha res pitjor que trair la confiança d’algú que creia en tu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada