La frontera entre la sensatesa i la bogeria és tan fina que si intentéssim traçar una ratlla al mig per a separar-los a banda i banda, segur que no ens en sortiríem.
I un mig pot expressar moltes coses. Veure el got mig ple o mig buit. Ser a mig camí. El podríem definir com el punt equidistant entre l’inici i el final de qualsevol cosa, fet o projecte. Mig camí ens indica que encara ens cal fer el mateix que ja portem fet.
Avui, doncs, arribem a mig projecte de les 300 dites que faran història. Des del 13 de gener us he anat proposant i comentant una dita diària per relacionar el nostre refranyer i l’essència de les seves fonts i continguts amb el procés que hem decidit endegar com a poble que ha de tenir un moment culminant en la consulta del proper 9 de novembre.. Mig camí… i avall!, que fa baixada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada